Batalla de Magnèsia

La batalla de Magnèsia va ser lliurada l'any 190 aC prop de Magnèsia, en les planures de Lídia, entre l'Exèrcit romà, dirigit pel cònsol Luci Corneli Escipió i el seu germà, el general Escipió l'Africà, amb el seu aliat Èumenes II de Pèrgam contra l'exèrcit d'Antíoc III el gran, de l'Imperi selèucida, recolzat pels gàlates. La decisiva victòria romana va acabar la guerra pel control de Grècia. La principal font històrica d'aquesta batalla és Titus Livi, que falseja la història per ampliar la glòria militar romana i la seva superioritat moral. També hi ha un relat escrit per Apià, amb faltes similars.
Després que la guerra contra Antíoc III el gran acabés a Grècia, aquesta es va desplaçar a Anatòlia, on el cònsol Luci Corneli Escipió va perseguir els selèucides que es retiraven. Abans de la seva derrota a Grècia, Antíoc havia reclutat un nou exèrcit, amb el qual va decidir lluitar contra els romans en una batalla a tot o res aprofitant la seva superioritat numèrica. Però va cometre el mateix error de tots els monarques que van lluitar contra Roma: el de confiar en la superioritat numèrica per derrotar a les legions romans, d'un exèrcit compost per grans nombres de camperols sense entrenament militar i de mercenaris.

Wikipedia