Edifici de l'estació de Tournai

L'estació de Tournai es va construir l'any 1875 en terrenys desbrossats després del desmantellament de les muralles de la ciutat.

És especialment representatiu de l'arquitectura ferroviària a Bèlgica i del seu desenvolupament a finals del segle XIX. Construït segons els plànols de l'arquitecte Henri Beyaert, d'estil neorenaixentista, té un disseny grandiós . Té 118 metres de llarg i 19 d'ample . Consta de dues ales molt allargades, encaixades entre un imponent pavelló central datat a l'entaulament, coronat a la teulada per una campana i dos pavellons d'angles més reduïts.

L'estació va ser pràcticament destruïda el 1944 per diversos atacs aeris aliats contra les instal·lacions ferroviàries com a part de l'operació Fortitude. Com a cas gairebé únic en la història dels ferrocarrils belgues, es va optar per una reconstrucció idèntica del bell edifici de 1879, tot i que es va modernitzar la disposició interior.

El primer tren va arribar a Tournai el 24 de gener de 1842 . La primera estació de Tournai es trobava prop del Pont des Trous , al Quai de l'Arsenal (actual Quai Andreï Sakharov) més enllà d'aquest pont. Tenia unes quantes vies, la majoria molt curtes, i un taller de reparació de locomotores just al peu del pont. A partir del 1865 es va haver de traslladar aquesta petita estació sense sortida, que ja no oferia opcions d'ampliació. Després d'aproximadament trenta anys de servei, l'edifici va ser desmantellat i reconstruït a Leuze-en-Hainaut per servir també d'estació.

Willem Vandenameele