Setge de Viena

La Batalla de Kahlenberg, o Segon Setge de Viena, va tenir lloc a Viena el 1683. Els turcs havien assolat ja tots els Balcans i tot el Regne d'Hongria. En aquests moments assetjaven la capital imperial del Sacre Imperi. Uns 150.000 soldats otomans, al comandament del visir Kara Mustafà, pretengueren conquerir la ciutat com a porta de la conquesta de tota l'Europa Central. Va marcar el començament del declivi de l'Imperi otomà a Europa.

El setge fou iniciat pel gran visir Kara Mustafà, que necessitava desesperadament un èxit militar per reforçar la seva posició inestable. Va esperar aconseguir-ho en una campanya contra l'emperador Leopold I, que estava distret amb les amenaces de Lluís XIV de França. Els turcs, avançant amb una força aclaparadora, havien reunit el major exèrcit musulmà des dels temps de Saladí. Assetjaren la ciutat el 16 de juliol, però la seva manca d'artilleria de setge i la ferotge resistència de la ciutat van permetre a Leopold demanar al Papa reunir un exèrcit. I així va ser, el Papa va fer crides per fer una croada, aquesta vegada per defensar una ciutat cristiana, Viena.

Wikipedia