Gran Ducat de Lituània

El Gran Ducat de Lituània va ser un estat de l'Europa central i oriental del segle XII i segle XIII fins al 1795. Va ser fundada pels lituans, una de les tribus paganes del Bàltic d'Aukštaitija. El ducat més tard es va ampliar per a incloure grans porcions de l'antic Rus de Kíev i altres països eslaus, que abasta el territori de l'actual de Lituània, Bielorússia, Ucraïna, Letònia i parts de Moldàvia, Polònia i Rússia. En l'època de major esplendor en el segle XV, va ser l'estat més gran d'Europa. Va ser un estat multi-confessional i multiètnic, amb gran diversitat de llengües, religions i patrimoni cultural.

La consolidació de les terres de Lituània va començar a la darreria del segle XII. Mindaugas, el primer mandatari lituà, va ser coronat com a Rei de Lituània el 1253. L'estat pagà va participar en la croada religiosa dels Cavallers teutònics i l'Ordre de Livònia. L'estat multi-confessional i multiètnic només va sorgir als darreres anys del regne de Gediminas, i va seguir creixent sota el seu fill Algirdas. Algirdas successor de Ladislau II de Polònia va signar la Unió de Kreva el 1386. Aquest acord comporta dos canvis importants en la història de Lituània : la conversió al catolicisme i l'establiment d'una unió dinàstica entre el Gran Ducat de Lituània i el Regne de Polònia.

Wikipedia