Estació de Pinhão

L'estació de Pinhão és més coneguda pels seus panells de rajoles blaves i blanques que expliquen la història de la regió:

Recol·lecció de raïms (la vindima ), transport en carreta de bous i en vaixell (ravell), treball a les vinyes.

Instal·lats a la dècada de 1930, aquests panells rendeixen un homenatge artístic a la cultura del vi de Porto tan característica de la regió.

El viatge de Porto a Pinhão es considera un dels més bells d'Europa amb tren , a la vora del Duero. La regió que envolta Pinhão està declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO (Alt Duero Vinhateiro) .

L'estació es va construir a finals del segle XIX. Va exercir un paper crucial en la logística de l' exportació de vi de Porto . Abans de l'arribada del tren al segle XIX, els barrils de vi es transportaven principalment en vaixells rabels pel Duero fins a Vila Nova de Gaia (prop de Porto). Amb la inauguració de l'estació (i de la Linha do Douro ) en 1880 , el transport ferroviari es va tornar més ràpid, fiable i segur , especialment en èpoques d'estiatge o tempestes. Això va facilitar el transport no només de vi, sinó també de productes agrícoles, persones i materials .

Gràcies a les belles rajoles que representen escenes de la vida del vi, la pròpia estació es va convertir en un símbol de la cultura del Duero .

Willem Vandenameele