República Democràtica d'Armènia

La República Democràtica d'Armènia fou el primer estat modern establert a l'actual Armènia. El país es va crear després del col·lapse de l'imperi Rus, conseqüència de la Revolució russa de 1917. Limitava amb la República Democràtica de Geòrgia al nord, l'Imperi Otomà a l'oest, l'Imperi Persa al sud, i la República Democràtica de l'Azerbaidjan a l'est.

Els armenis establiren una Assemblea Nacional Armènia el 15 d'abril del 1918 a Tbilissi, confirmant el que s'havia acordat a Alexandropol el dia 6 d'abril. Per altra banda, el 22 d'abril del 1918 l'Assemblea Constituent de Transcaucàsia es proclamà independent, sota la presidència del georgià Georgi Tchkerkeli, i el dia 13 declararen la guerra a Turquia. La situació militar era caòtica, l'oficial Arthur Ayvazian descriví fam a Erevan, Sardarbad i Karaklisa. Aleshores, aparegué l'oficial Drastamat Dro Kanaian amb 3.000 guerrillers ben equipats i entrenats a Rússia, que s'enfrontaren a 10.000 soldats turcs. Així, els armenis resistiren el 20 de maig a Alexandropol , Bash Abaran i Ashtarak, que obria la ruta fins a Tbilissi, tot i que els turcs ocupaven Karaklisa i Sardarabad, i el 21-25 de maig rebutjaren als turcs a les portes d'Erevan, mentre que Dro, Andranik i Nazarbekian els batien a Karakilissa, Bach Abaran i Sardarbad, recuperades el 29 de maig .

Wikipedia