Batalla d'Adrianòpolis

La batalla d'Adrianòpolis va ser un enfrontament armat que es va lliurar el 9 d'agost del 378 a les planes al nord-oest de la ciutat romana d'Adrianòpolis . Allí es van enfrontar les forces de Fritigern, cap dels visigots, i l'exèrcit de l'Imperi romà d'Orient comandat pel mateix emperador Valent, que va morir a la batalla i l'exèrcit del qual va ser aniquilat. Va ser una de les més importants derrotes militars romanes des de la batalla d'Arausio i l'últim combat en què els romans van utilitzar les seves clàssiques legions, ja que a partir d'aleshores van començar a posar més èmfasi en la cavalleria i les petites divisions armades, com els comitatenses. El desenvolupament de la batalla es coneix a través del relats d'Ammià Marcel·lí i Pau Orosi, dos historiadors romans contemporanis.

Els gots procedien originalment del sud d'Escandinàvia, però a partir del segle I van emigrar cap al sud-est, assentant-se dos segles més tard en les grans planes al nord del Mar Negre. Allà es van dividir amb el temps en dues branques, els ostrogots i els visigots , separats pel riu Dnièster. Els visigots es van estendre de seguida cap al sud-oest, creuant amb freqüència la frontera romana i realitzant tota mena de saquejos, fins que van arribar a un acord pel qual els romans els cedien la província romana de Dàcia a canvi de la pau en temps de l'emperador Aurelià . Constantí I el Gran els va convertir en federats de l'Imperi i els va encarregar la defensa del limes danubiana a canvi d'importants sumes de diners, però ben aviat arribaren les disputes. Si els romans havien de pagar als bàrbars perquè els defensessin, ¿qui els impediria rebre més diners que el d'una legió qualsevol? Malgrat les crisis econòmiques dels segles III i IV els romans seguien tenint molts diners. Així que, cada vegada que els gots estimaven que els convenia un augment del seu sou, travessaven en armes el Danubi, saquejaven un parell de ciutats i tornaven a les seves terres, comunicant als romans que seguirien fent-ho mentre els subsidis no se'ls augmentessin. Així ho van fer fins a l'any 370, quan es van aliar amb els soldats romans que s'havien revoltat contra l'emperador Valent i foren derrotats.

Wikipedia