Ducat de Jülich

El Ducat de Jülich fou una jurisdicció feudal del Sacre Imperi Romanogermànic a l'entorn de la ciutat de Jülich. Creat en un principi com comtat de Jülich al 1336 va esdevenir marcgraviat de Jülich i al 1356 va ser elevat a ducat. Estava limitat al nord per Gueldre; al nord-est pel comtat i després ducat de Clèveris; al sud-oest pel ducat de Limburg; i a l'est per l'Arquebisbat de Colònia. La ciutat imperial d'Aquisgrà estava a la frontera occidental del ducat. Les ciutats principals eren Jülich, Düren, Aldenhoven, Zülpich i Dalen.

Cap a la fi de l'època carolíngia, Jülich era un gau administrat per comtes imperials que esdevingué hereditari a partir de la segona meitat del segle XI. L'1128, un fill del comte, Alexandre va esdevenir príncep-bisbe del principat de Lieja. El comtat de Jülich va ser una dependència del ducat de Baixa Lorena fins al segle XIII, quan el comte Gerard V va ser creat príncep immediat de l'Imperi. El comte Guillem V va ser elevat a marcgravi el 1336 per l'emperador Lluís IV, i després a duc el 1356 per l'emperador Carles IV. El seu fill Guillem VI va adquirir per matrimoni el ducat de Gueldre i el seu altre fill Gerard IV el ducat de Berg. Adolf I de Jülich va heretar el 1423 totes aquestes possessions. Guillem VIII, darrer descendent de la dinastia, va deixar el ducat a la seva filla Maria, esposa de Joan el Pacífic, duc de Clèveris. Aquest últim va reunir el 1521 els ducats de Clèveris, Berg i Jülich mentre el Gueldre va anar a una branca diferent.

Wikipedia