Santa Maria del Pi

Santa Maria del Pi és una basílica ubicada a la plaça del Pi de la ciutat de Barcelona d'estil gòtic català declarada bé cultural d'interès nacional el 1931.

L'església del Pi està documentada des del 987. Tot i que hi ha la tradició que existia en el mateix lloc una capella ja en el segle V . Situada en la confluència de l'antiga Riera de Collserola amb la via sepulcral dels segles I a III, que sortint del portal sud del cardo de la ciutat romana de Barcino, anava cap a la zona de Sarrià , en un lloc anomenat des d'antic Palma del Pi o Pino. A l'entorn d'aquesta primitiva capella es va anar formant a partir del segle IV un dels primers ravals de la ciutat fora muralles anomenat la Vilanova del Pi que, a poc a poc, va anar conformant l'actual barri. El seu cementiri medieval és documentat l'any 1074 i des de l'any 1188 ja consta com a parròquia eclesiàstica. Malgrat les referències documentals, no s'han localitzat restes de l'edifici d'aquell temps, que devia ser d'estil romànic, cosa que ha fet suposar que es trobava al mateix lloc que l'església gòtica actual, el subsol de la qual no ha estat excavat. En aquest cas, l'església romànica devia ser més petita que la gòtica , ja que es conserven registres de donacions i adquisicions de terrenys per la construcció de l'edifici actual. Una imposta romànica situada al portal lateral de l'església, formada per capitells majoritàriament de caràcter fitomòrfic i datat al segle xii, s'ha relacionat amb aquesta construcció romànica desapareguda.

Wikipedia