Collège de France

El Collège de France , és una institució prestigiosa d'ensenyament superior i de recerca. Ofereix conferències d'acadèmics escollits per l'eminència en els seus camps particulars sense referència a la titulació acadèmica, només a la reputació i la competència. L'assemblea dels professors membres decideix. Quan una matèria no entra en el plans d'universitat, troba el seu lloc al Col·legi. L'ensenyament és gratuït i obert a tothom sense inscripció. Ésser anomenat professor del Collège de France es considera el major honor en l'àmbit de l'ensenyament superior francès. Aquest espèrit obert i sense pla aviat va donar résultats com testimoniegen les obres, entre molts altres d'André-Marie Ampère, Claude Bernard, Gaston Maspero i una desena de premis Nobel.

Es va fundar el 1530 com a Collège du Roi pel rei Francesc I de França. El gran traductor d'obres antigues Guillaume Budé «mestre de biblioteca», havia instigat el rei a instituir col·legi «de lectors Reials». L'insititució reial va pagar humanistes encarregats d'ensenyar, el que no era possible a la Sorbona tancada i conservadora que prohibia l'estudi de texts sagrats altres que en llatí. Va començar amb dues càtedres, una de grec i una altra d'hebreu, però aquest nombre es va incrementar ràpidament fins a deu, amb l'ensenyament de francès, llatí, matemàtiques i medicina. El Collège adopta aleshores el lema de Docet Omnia i romàn un centre d'ensenyament d'excel·lència en la transferència de coneixements a França fins avui. Ans al contrari de les universitats clàssiques, és una institució docent sense pla.