Església de Sainte-Maxime

L'església va ser construïda entre 1756 i 1762 i reconstruïda per iniciativa de l'església per donar cabuda a la comunitat creixent.

Els orígens es remunten a capelles anteriors en aquest lloc des del segle XI , com s'esmenta al cartulari de l'Abadia de Saint-Victor.

Es va ampliar el 1851 amb capelles addicionals (Sacré-Cœur i Sainte-Maxime), i de nou el 1938 amb una nova nau, durant la qual es va enderrocar un antic presbiteri. En 1973 , es va afegir un timpà de ceràmica sobre l'entrada principal.

Dedicada a Santa Màxima , mare del nen màrtir, patrona tradicional de la ciutat.

Harmonia entre un exterior sobri i un interior històric i decadent . Les seves senyes d'identitat són un altar del segle XVII procedent de la Cartoixa de la Verne i l'altar major de marbre policromat procedent d'una capella de Saint-Tropez. L'església posseeix un òrgan Rieger-Kloss de 19 registres de 1993. Un dels altars laterals prové del famós monestir cartoixà de la Verne , un monestir del segle XII al Massís dels Maures.

Willem Vandenameele