Antiga basílica de Sant Pere

L'antiga basílica de Sant Pere, o basílica de Constantí, era l'edifici que s'erigia anteriorment en el lloc on ara es troba la basílica de Sant Pere, al Vaticà. El nom d'antiga basílica de Sant Pere s'ha utilitzat des de la construcció de la basílica actual per distingir tots dos edificis.
Des de l'època de la crucifixió i enterrament de Sant Pere l'any 64, s'ha cregut que en aquest lloc es troba la tomba de sant Pere i on es trobava un petit santuari. La construcció va començar sota el mandat de l'emperador romà Constantí I el Gran, entre el 326 i el 333, i es van necessitar 30 anys per completar-la. El disseny era el típic d'una basílica. L'església lentament va guanyar importància durant els següents dotze segles, i fins i tot va esdevenir un lloc de pelegrinatge dintre de Roma. Les coronacions papals van començar a celebrar-se allà; també va ser el lloc on Carlemany va ser coronat emperador del Sacre Imperi Romanogermànic, l'any 800. Gràcies al seu prestigi en ascens, l'església va ser decorada amb estàtues, mobiliari i canelobres elaborats, i permanentment s'agregaven sepulcres i altars als seus costats. Malgrat tot, per al segle xv la basílica es trobava rumb ruïna i, després del retorn del papat d'Avinyó, va començar a discutir-se la reparació de part de l'estructura. Leone Battista Alberti i Bernardo Rossellino van ser dues de les persones involucrades en la reconstrucció, i els qui van millorar l'absis i van agregar, parcialment, una lògia de diversos pisos a la façana de l'atri, la construcció va continuar de manera intermitent fins que van començar les obres de la nova basílica. En un principi, el papa Juli II va tenir la intenció de conservar el vell edifici, però al cap de poc la seva atenció es va centrar a derrocar-ho a terra i construir una estructura nova. Aquest pla va horroritzar a moltes persones de l'època, ja que l'edifici representava una continuïtat papal que es remuntava a sant Pere. A més a més, l'estructura es trobava repleta de tombes i cadàvers pertanyents a sants i papes; fins i tot van continuar trobant-se ossos, durant la construcció, fins febrer de 1544. Finalment, el traçament de la nova basílica va intentar reconsagrar les mencionades restes tant com va ser possible, i l'altar original es va preservar dins de la nova estructura.

Wikipedia