Catedral de Lamego

L'element més antic encara visible són les finestres de la torre, amb capitells esculpits, que són un exemple bell de l' estil romànic del segle XII.

Una successió d'estils de diferents èpoques caracteritza la façana i l'interior de la Catedral de Lamego, però desprèn una sensació de bellesa i monumentalitat .

Al segle XVI, el bisbe D. Manoel de Noronha va ampliar la part superior, deixant la seva empremta en forma d'escut. Al mateix segle es va construir també la notable portada, formada per una triple portada, on s'aprecien elements renaixentistes i gòtics flamígers . És un bonic conjunt. De la mateixa època és també el claustre, decorat amb arcs elegants i que constitueix un exemple de l'arquitectura del període de transició del gòtic al renaixement. A la capella de São Nicolau hi ha la tomba del bisbe fundador de la catedral.

Al seu interior hi regna l'estil barroc del segle XVIII. El 1738, Nicolau Nasoni va rebre l'encàrrec de pintar amb frescos les voltes que completen l'estructura. A través de frescos colorits i ben conservats , els fidels que no sabien escriure ni llegir van conèixer els episodis de l'Antic Testament (creació, pecat original, infància de Moisès, procés d'Abraham i altres). A la capella major es conserva un retaule de marbre del segle XVIII i dos bells òrgans del 1753.

Willem Vandenameele