Fuga del Fuerte de San Cristóbal

L'anomenada fuga del Fuerte de San Cristóbal o fuga de Ezkaba va tenir lloc el 22 de maig de 1938, quan 795 presoners van fugir a la desbandada del Fuerte de San Cristóbal, penal militar ubicat en el mont Ezkaba del municipi navarrès d'Ezkabarte. La fuga va ser planejada minuciosament pels presos que estaven en els pavellons més durs i que patien pitjors condicions de salubritat i alimentació. El pla de fuga va ser ideat i estructurat en esperanto, per afavorir així la comunicació entre els presos en un idioma que era desconegut pels guàrdies. Quatre dels organitzadors, Joan Alzuaz, Leopoldo Picó, Fernando Garrofé i Julián Ortega, el parlaven. En aquella època, les organitzacions sindicals anarquistes tenien l'esperanto com a llengua franca i l'esperanto va acabar sent una eina clau en el motí. Aquesta fuga ha estat considerada una de les evasions carceràries més importants de la història, no només pel nombre de persones que van fugir, sinó també per les seves sagnants conseqüències.

Wikipedia