A Queralt per la Obaga

Fitxa tècnica

Distància aproximada: 5,5 quilòmetres
Temps aproximat: 2 hores
Senyalització: Marques grogues i blanques (PR C-73) fins a la carretera de Sant Llorenç de Morunys; marques verdes i blanques fins a Queralt i marques grogues i blanques (PR C-73) fins a Berga
Aparcament: Aparcament de la zona de Sant Francesc
Punts d’interès: Elements de patrimoni industrial a la riera de Metge, santuari de Queralt i serra de Queralt.
Serveis:
Dintre de la ruta trobem el bar de Queralt, els restaurants Sant Marc i Font Negra, l’hotel restaurant Cal Nen i la pensió restaurant Hostal del Guiu
Per a altres serveis dintre de la ciutat de Berga podeu consultar l’apartat d’allotjaments.
Bibliografia:
La riera de Metge en la industrialització de Berga de Francesc Espuña.
Catalunya Romànica, volum XII, El Berguedà
Cartografia:
El Berguedà 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya
Rasos de Peguera – Serra d’Ensija 1:25.000. Editorial Alpina

Introducció

La riera de Metge va desenvolupar un paper clau en la industrialització de Berga durant els segles XVIII i XIX. Tot i que hi ha referències en els documents de l’existència de molins des de l’edat mitjana, l’auge va començar quan es va desviar part del cabal de la riera pel centre de la ciutat i es va aprofitar el fort desnivell per instal•lar fàbriques i molins que utilitzaven l’energia de l’aigua (substituïda més endavant amb electricitat) per moure les seves màquines.
La primera part d’aquesta ruta permet apreciar el tram superior d’aquest aprofitament industrial; la segona part s’endinsa en les primeres estribacions de la serra de Queralt.

Descripció de la ruta

Des de la plaça Sant Francesc agafeu el PR C-73. Pel carrer de pujada, a mà dreta, veureu cal Corneta. Aquest edifici fou construït com a fàbrica tèxtil a finals del segle XIX sobre el solar d’un antic molí i va funcionar fins als anys 50. Ara és utilitzat com a habitatge.

Més endavant veureu la fàbrica del senyor Andreu Ros. Constitueix la part superior de la filera de cases (barri de Pinsania). Els seus inicis es remunten al 1821 (data d’escriptura de compra), però hi ha mencions de molins (molins del Boixader) que daten del segle XV. Es va utilitzar principalment per al filat i el cardat de cotó. Encara es percep l’activitat industrial en alguns dels baixos.

En arribar al número 16 del carrer, veureu una cara tallada a la pedra, era el signe utilitzat a finals del segle XIX i principis del XX per indicar la presència d’un prostíbul.

Just abans d’arribar a la carretera de Sant Llorenç, a sota, al costat d’un tub que transporta el que queda de la riera després de les captacions d’aigua potable, veureu una estructura que sembla un reforç de la paret de la carretera. Són les restes de l’aqüeducte que portava l’aigua al molí de l’Alon que es trobava enfront, avui desaparegut i substituït per una casa.

A l’altre costat de la carretera es veu un descampat amb restes d’una edificació. És tot el que queda de cal Patata, una important fàbrica tèxtil que va ser cremada durant la Guerra Civil, en la retirada de 1939. Hi ha documents des de 1632 que parlen de l’existència d’una serradora de fusta abans de la construcció de la fàbrica.

Les marques del PR creuen la carretera, prenen la drecera de Queralt, però marxen cap a l’esquerra després de l’oratori. Vosaltres heu de continuar pujant per l’estreta carretera, seguint les marques verdes i blanques del sender local. El següent edifici que trobareu és la fàbrica del Franquesa. Actualment són habitatges mig abandonats. Va ser una fàbrica tèxtil des del 1881 fins al seu abandonament com a indústria durant la Guerra Civil.

Una mica més amunt, veureu una mena de pont que va ser l’aqüeducte i el salt d’aigua per a la fàbrica Lluís Ne. El solar buit de la dreta de la carretera constitueix part de l’emplaçament de la fàbrica, tot i que en el seu dia va ser un edifici molt més gran que arribava més enllà de l’aqüeducte. A sota, es veu la presa de la fàbrica del Franquesa. Aquesta fàbrica, que fou construïda a la segona meitat del segle XIX, va funcionar com a fàbrica tèxtil fins que també va ser cremada durant la Guerra Civil. Finalment va ser demolida el 1986 per perill d’enfonsament. L’actual aparcament del restaurant Cal Nen ocupa el lloc de l’antiga bassa de la fàbrica.

Ben aviat veureu l’antiga fàbrica del Garrigà, un edifici imponent, mig en ruïnes, a l’altre costat de la Riera. Va ser construïda a finals del segle XIX com a fàbrica tèxtil i cremada com tantes altres indústries el 1939, però va ser restaurada i va seguir funcionant fins al 1950. La casa de sota és el molí del Baró, actualment habitatge però antigament molí de farina que es menciona des del 1791.

Cent metres més endavant del restaurant Sant Marc, hi ha un camí a la dreta que porta a unes ruïnes, és el molí del Guix del qual encara es veu la sortida d’aigua. Va quedar inactiu amb la construcció del Garrigà, ja que la fàbrica va construir un nou canal que el va deixar sense aigua. Era un molí de ciment i guix.

Arribareu a la carretera de Queralt i veureu l’últim edifici de la riera que va ser el molí del Bofarull, avui Hostal del Guiu. Des de finals del segle XIX, va treballar com a molí de ciment i petita central elèctrica fins que va ser reformat com a hostal el 1949. Des de la carretera encara es veu el canal i la resclosa.

A partir d’aquí el paisatge serà el protagonista. Les marques marxen cap a l’esquerra per un caminet. Si voleu aigua, una mica més amunt es veu un petit pont que creua la riera i una font: és la font de Mossèn Guiu. És un lloc molt agradable per descansar i refrescar-se. Des de la font surt un camí cap a l’esquerra que enllaça amb el camí marcat.

Sortireu a la carretera de Queralt davant de l’ermita de la Sagrada Família. Creueu la carretera per passar pel costat de l’ermita i torneu-la a creuar per pujar pel bosc just fins a sobre del primer revolt. Aquí deixareu un SL que segueix la carretera cap a l’esquerra i que va a Sant Pere de Madrona i continuareu pel SL que creua la carretera i s’enfila pel corriol. Ben aviat arribareu a una pista asfaltada que cal seguir per la dreta i deixar-la ben aviat per enfilar-se per un corriol que comença en unes escales a mà esquerra. Tornareu a creuar la carretera i prendreu el camí que us portarà fins a sota l’aparcament de Queralt passant per dintre d’una interessant fageda. Un cop a dalt la carretera ja només caldrà seguir- la amunt fins al santuari.

A Queralt, podeu aprofitar per visitar l’església, la cova de la Troballa i els miradors. Les vistes són impressionants, i si el temps acompanya veureu volar els parapents per davant de la serra. També hi ha una font per omplir la cantimplora. Actualment només hi ha servei de bar, però existeix un ambiciós projecte per restaurar l’edifici amb un hotel i un nou restaurant.

Per retornar cap a Berga haureu de seguir les marques grogues i blanques del PR C-73 fins la plaça de Sant Francesc. Aquest camí de baixada és conegut com la drecera de Queralt on, tot baixant, trobareu les capelles de la Mare de Déu dels Dolors, de Sant Jaume i de Sant Jacint. Val la pena fer el descens tranquil•lament i gaudir de les panoràmiques. Sobretot a la darrera cresta, passada la urbanització, hi ha unes interessants perspectives de l’Estret i de l’Hostal del Guiu.