República Democràtica de Geòrgia

La República Democràtica de Geòrgia , 1918–1921, fou el primer govern modern de la república de Geòrgia. La RDG fou creada després del col·lapse de l'imperi Rus iniciat amb la Revolució Russa de 1917. Tenia fronteres amb Rússia, i la República de la Muntanya del Nord del Caucas al nord, Turquia, Armènia, i l'Azerbaidjan al sud. Tenia una extensió de 107.600 km² , i una població de 2,5 milions. La capital era Tbilissi i la llengua oficial el georgià. Fou proclamada el 26 de maig de 1918 després del trencament de la Federació Transcaucàsica, i fou liderada pel Partit Socialdemòcrata Georgià . El jove estat no fou capaç d'evitar la invasió de l'Exèrcit Roig, i fou incorporada el març de 1921 a l'URSS com a República Socialista Soviètica de Geòrgia.

Pel febrer del 1917 es reuniren a Tbilissi Mikhaïl Tsereteli, cap del Comitè de la Independència de Geòrgia, el coronel i simpatitzant del futur Partit Nacional Democràtic, David Vakhnadze, el general socialista-federalista Ioseb Gedevanixvili i els menxevics Noe Jordània, Evguen Gegetxkori i Meliton Kartsivadze. En aquesta primera trobada decidiren treballar per la independència georgiana. En el Primer Congrés dels Soviets de Transcaucàsia del març del 1917, els menxevics controlaren la situació i exigiren major autogovern, però sense arribar a la independència. El mateix mes, l'Església Ortodoxa Georgiana es va declarar autocèfala i independent, amb els patriarques Kirion II , Leonide i Ambrosi .

Wikipedia